Piedras angulares

Les pedres angulars són aquelles peces fonamentals que sustenten un edifici. En aquest cas, un mapa de Barcelona sense l’Eixample obre una pregunta: si construïm sobre ruïnes, sobre què està construïda la proposta de Cerdà? La carta històrica de Barcelona il·lustra diferents camins, rutes i organitzacions territorials que han ocupat aquest espai: les primers poblacions iberes, les xarxes de camins i l’estructura de la Centúria romana del 200 d. C., els carrers estrets de la Barcinona visigoda, els molins de la vora del regueró comtal de mitjan s. X, la segona muralla del s. XIV, l’expansió del Raval, l’obertura a la mar i el camí cap a Gràcia consolidat en el s. XVI, la ciutadella militar i els baluards del s. XVIII i el desenvolupament mercantil i industrial que va transformar els inframurs barcelonins fins a mitjan segle XIX. Amb tot, es va passar per sobre de reguerons, com les dues que es trobaven més o menys aquí, on ara està l’espai de Chiquita Room.

Davant la possibilitat d’imaginar Barcelona sense l’Eixample, em salten a la vista totes aquestes ruïnes sobre les quals s’ha construït l’espai que ocupem ara. Em resulta impossible imaginar una altra manera de gestionar i distribuir el territori perquè els humans visquem, com si això no fos una més de tantes altres colonitzacions. La meva resposta a l’encàrrec no ofereix la imatge d’un possible futur, sinó que busca en allò que, més enllà de l’Eixample, en un inconscient subterrani, encara sustenta aquesta ciutat: les pedres angulars. Les extrec, imaginant que el seu buit potser l’omplirà la llavor d’alguna planta nova.

Amb la col·laboració de: Llibreria El segle

Instal·lació de llibres antics. Grandària variable.