Poema de certa estructura (…)

Poema de certa estructura comparable a una ciutat. En aquesta ciutat projectada, en aquest pla B del que coneixem per Barcelona, s’advoca per distingir als seus carrers de signe poètic. Es traça l’ordenament del nomenclator sobre la base de nomenar la vida; sense entrar en la política del transitori, sense personalismes, sense la pretensió encoberta de transmetre ideologia.

Els carrers podrien ser nomenats en funció del seu vincle amb la creativitat, la naturalesa, la vida, l’humà. Nomenar la ciutat seria com ordir un pla per a enllaçar el viure quotidià i els sentiments pels quals transites. Resultaria llavors en un assaig poètic en funció dels recorreguts. Passos successius per a caminar un poema. O, com un homenatge al propi llenguatge i el seu infinit vocabulari té la capacitat de resignificar el lloc en espais del comú i el col·lectiu.

A la ciutat actual ja hi ha carrers que afirmen aquest criteri. Un petit reducte d’utopia. Aquest és un recopilatori del que d’ideal ja té la ciutat. A partir d’aquí, podríem imaginar que s’estengués a la compleció de la trama urbana, per a acabar qüestionant si és aquest un nou ideari partidista o l’equanimitat que desitgem a una ciutat compartida.

Edició numerada de 100 mapes poètics.