Pedres filosofals

Isabel Banal ha treballat el paisatge i les tradicions des d’una mirada contemporània. Els seus orígens estan molt presents en la seva obra, on analitza la tradició de la pintura paisatgista de l’Escola d’Olot i el pessebre, la relació entre el món de la natura (rural) i el món urbà. 

En aquest cas presenta una sèrie de dibuixos collage on es posa en relació la figura d’un cos femení nu amb una pedra real. La figura dialoga amb ella, a través de diferents gestos: la carrega, la sosté a la mà, la mira…

El títol de la sèrie, Pedres filosofals, ens remet a la tradició alquimista, on la recerca d’aquest element era la fita, amb un component sapiencial i curatiu.