Isabel Banal i Xifré
Castellfollit de la Roca, 1963
Isabel Banal i Xifré és artista visual i professora a l’Escola Massana a Barcelona. Els seus orígens han impregnat tot el seu treball: un entorn rural, el vincle amb la naturalesa, la tradició de pintura de paisatges i el pessebre. Volia ser veterinària i va estudiar Belles Arts, on van aparèixer amb intensitat la figura de la taula i el color blanc. Va ser becada per la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma entre el 2013 i el 2014. Entre les seves mostres individuals destaquen Jo també subscric la teoria de la bossa (Centre Cultural La Mercè, Girona 2026), Deus (Museu de la Garrotxa, Olot 2026), Arran de terra (ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic 2026), Carta blanca (Centre d’Art La Panera, Lleida 2025), Vora de riu (Chiquita Room, Barcelona 2025), Abismes (Chiquita Room, Barcelona 2023), ad infinitum_nadala (Estrany-de la Mota Art Advisors, Barcelona 2020), in(certeses) (MUME La Jonquera, 2020), intents (Museu del Mediterrani. Torroella de Montgrí, 2019), locus amoenus(Rad-Arte/ Bòlit. San Romano (Itàlia), 2019), Llunyanies. (Espai Dieu. Cadaqués, 2017), Natura morta amb passos (Fundació Miró, Barcelona 2016), Via Lactea (Arts Santa Mònica, Barcelona 2014), La maleta [blava] de W.B. (Portbou, 2011), Ascensioni (Galleria Enrico Fornello. Prato, 2007), feix petit pel camí creix (Centre de Lectura. Reus, 2004), Allez (Centre d’Art Contemporain. Saint-Cyprien, 2004), Rumiant (Espais. Girona, 2003), Sense revelar (Espai Zero1. Olot, 2002).
