A la manera de les danaides

La dona que porta el carret d’anar a comprar és una reinterpretació que Isabel Banal va fer sobre les figures tradicionals del pessebre. Aquesta figura ens parla d’una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà, nodrir-se, i de com generalment han estat les dones qui, dia a dia i pacientment, s’han encarregat de proporcionar l’aliment a altres persones, a tenir cura de tota la família.

El carret de cadascuna de les figures està pintat —tal com ho fan els figuraires i a “les fàbriques de sants”— seguint un model real, el d’algunes dones trobades al mercat d’Olot. Isabel Banal va preguntar a cada dona el seu nom i va demanar permís per fotografiar el seu carret per tal de reproduir-lo fidelment. El nom “danaides” fa referència a la representació d’un mite clàssic: dones amb un cistell a les mans amb què han de recollir aigua, cosa impossible de fer amb aquest recipient. Imatge de repetició i d’infinit.