Mestratge i aprenentatge interiors Simbología

La tarda del 5 de gener i un any més des que visc en aquesta habitació, celebrem la Nit de Reines i tarot per a confiar les nostres intencions a les cartes a través de tres dones visionàries, que coneixen bé el tarot psicològic i els seus arquetips. Susanna i Saya des de la galeria a Barcelona, i Cecilia en línia des de Lisboa, ens van acompanyar per a començar l’any amb claredat a l’hora d’abordar propòsits, amb confiança per a connectar amb els nostres recursos i amb curiositat per a viure el que ens ofereixi el 2021. En la tirada en creu, la carta de El Judici es va col·locar en la postura de tesi, on hem d’enfocar-nos, en l’antítesi La Papisa, en la síntesi El món i en el lloc de conseqüència, L’Emperador. La carta clau de la tirada, que se situa en el mitjà, El Papa. Aquesta lectura sembla que ens obre la porta a un any en què hem de conjugar el mestratge i l’aprenentatge, amb l’habilitat de ser ponts entre la divinitat i allòmundà. Una elevació en el pla pràctic de la vida ens pot ajudar a ser conscients de transcendir a una realitat superior, per a aprendre d’ella.

La carta de El Judici, l’arcà número 20, anuncia una veritat eterna i irrefutable. És un renéixer de la foscor que ens porta a la unió dels contraris (l’home i la dona que representen l’aspecte masculí -acció- i el femení -recepció) i ens convida a renunciar al judici, a deixar de comparar. D’una forma individual hem de trobar els valors que ens permeten integrar, conjuminar, no veure diferències, no discriminar… O veure’ns semblants en les diferències, en tot cas. Aquesta carta ens demana deixar de jutjar i passar a l’acció amb solidaritat. És igual de quin color ets, de quin país ets, de quin partit polític… Això és irrellevant, ja que el que ens uneix és una cosa molt més important, que ara mateix no podem obviar.

La Papisa, o Suma Sacerdotisa, nos trae simbólicamente la información de nuestra energía femenina, más amorosa y compasiva, de aceptación del otro, a la vez que nos conecta con la reclusión, el aislamiento, también el estudio. Es una invitación a cultivar el conocimiento desde el corazón, a establecer una conexión con lo superior o universal y a empezar a gestar una idea o ideal que se corresponde con lo que nos mueve profundamente. Es una carta de servicio, desde un enfoque más pasivo. El amor no siempre debe ser algo que resulte de una acción, a veces la no acción es una acción en sí misma. Este amor es un dejar ser: dar la libertad total al otro para ser como es. En la carta se ve a la figura tras unos velos, que nos remiten a aquellos ídolos que pueden nublar un poco nuestra vista. Si vamos hacia el mundo después de abandonar el juicio, debemos conectarnos con lo esencial. La Papisa nos invita a romper el velo y, en la posición de antítesis, a salir del refugio para afrontar aquello que debemos superar, para aplicar nuestra sabiduría interna al mundo, para trascender la individualidad o el autoconcepto. Lo que vivimos en el 2020 nos hizo darnos cuenta de cuán unidos estamos los seres humanos, de que no hay fronteras. Ya no existe el beneficio individual, sino de todo el mundo en lo esencial. Esta nueva era tiene más que ver con la experiencia de que el otro también somos nosotr@s y nos abre a una trascendencia al individualismo.

La carta de El Món en la posició de síntesi ens indica que, per a transcendir, hem de desagafar-nos de tot el conegut i deixar de projectar cap al futur. Aquesta és la culminació d’un món: una realitat que se’ns revela. Devem per tant integrar les revelacions per a crear el projecte d’un nou món, no com fins ara l’hem pogut concebre o el tenim entès, perquè ja no està regit pels patrons del món com el coneixem. L’arcà XXI és el que ens toca viure. Després de l’any 2020, de doble judici (si ens fixem en l’arcà XX), l’àngel ve amb la seva trompeta anunciant que les tombes s’obren a una nova consciència. Aquest nou món al qual hem despertat és el que cal assumir, integrar, construir. És una consciència incipient, un final de cicle d’aprenentatge, que hem d’enfrontar sense el judici habitual, no pensar tant el que està bé o està malament, sinó que simplement és i ens permet avançar col·lectivament com a societat.

L’Emperador, en la posició de conclusió, és la situació més concreta que tenim. Estem encara sota estructures molt fixes, i si pensem globalment podem albirar el transcendir-les d’una manera amorosa i sense judicis. Podem arribar a identificar les estructures, avaluar-les i veure fins a quin punt ens serveixen. Com a patró masculí i els seus valors, els del patriarcat, L’Emperador està en declivi. Però l’Estat encara ens està dient què podem i què no podem fer. El que podem és viure aquestes estructures des d’un altre lloc, diferent a la rigidesa i autoritarisme de l’Emperador. Sabem que aquestes regles i manaments s’han de revisar, per tant, podem confiar més en la responsabilitat individual si ens assumim com a persones que estan unides entre si.

D’aquesta carta, també és interessant fixar-se en els valors que puguem necessitar en aquesta nova situació. El principi femení de l’Emperadriu és el de crear la vida, però a través de l’Emperador romanem en ella. El món que ell governa és objectiu de la seva mirada, té l’escut protector a terra i està salvaguardant el seu exèrcit, sostenint-se el cinturó en la zona abdominal, on estan les pulsions, les passions, la ira, la ràbia i les emocions baixes en general. L’Emperador és amo de si mateix, la qual cosa li permet estar només al capdavant del seu exèrcit no perquè sigui el soldat més fort, adinerat o més intel·ligent, sinó perquè té les qualitats de servei dels altres. L’important ara no és tenir moltes qualitats, sinó que la que tinguem, sigui gran o petita, la carreguem d’una intenció de servei, subjectant el nostre cinturó: això és autogovernant-nos i no identificant-nos amb les nostres emocions (tampoc reprimint-les) però sent propietàries d’elles. Una actitud de fortalesa interna enfront d’una cosa externa, ens permetrà prioritzar l’actitud de contribuir al col·lectiu.

En la carta central, l’autoritat mundana de l’Emperador, ens dóna pas a una autoritat més elevada, basada més en valors i saviesa, que en el poder. Estem enfront del Papa que, en l’arrel, ens convida a fer ús d’un poder que no ens vingui imposat. La conclusió d’aquesta tirada remet al Summe Sacerdot i els seus valors més elevats: a una saviesa més elevada aplicada al món, de la qual hem de ser intèrprets per a formar un sistema de valors nou, més elevat. Hem de canalitzar com mestres alhora que conservem la nostra mirada d’aprenent, per a vehicular al món una saviesa suprema. El Papa fa aquí referència a la nostra autoritat interna, és una autoritat en la creença, mentre L’Emperador és una autoritat en el món. Aquest és el canvi, que a més ens avisa d’anar amb compte amb les creences o amb buscar les respostes fora.

Aquesta figura ens convida a buscar la resposta en la nostra guia interior i al fet que desconfiem de qualsevol comunicació que, contrastada amb la nostra intuïció, ens grinyoli. Compte amb donar-li poder a guies, mestres o gurus de fora. Ara mateix ningú ens pot orientar millor que la nostra guia interior. Aquest és el despertar d’un mestre intern. Externament podem reconèixer molts mestre i ensenyaments, però compte amb els dogmatismes, la comunicació, els mitjans, perquè a través de les creences se’ns pot introduir la por. Som nosaltres i nosaltres els qui hem de decidir on dipositar el nostre poder de creure. El Papa ens diu: compte amb els falsos gurus, les fake news, o les fonts d’informació. Sentiu si ve d’una font veritable en el real sentit de la paraula, acompanyada de valors suprems com l’amor i la bellesa, o per contra és una temptativa de manipulació dels aprenents que apareixen sota la seva figura en aquesta carta. Connectem doncs amb el mestre interior, sent també aprenents a través de la nostra intuïció per a connectar amb valors elevats, un poder interior espiritual, que potser fins ara hagi estat en mans alienes. Totes les persones podem ser la representació de Déu en la Terra i donar veu a aquests valors, sent aprenents i mestres alhora. La veritat ve de l’amor i quan expressem la nostra veritat, encara que no sigui la veritat universal, si és la nostra realment, la nostra veu vindrà des del cor.

En resum, per a Cecilia aquest serà un any en què seguirem el deixant de l’anterior, no hi haurà un canvi radical de la nit al dia, però aquests petits canvis als quals ens conviden les cartes començaran com a petits brots. A poc a poc ens anirem donant compte que hem estat sent manipulades, encara que hagi estat amb les millors intencions, sobretot en les nostres llibertats i, a poc a poc, començarem a connectar amb noves maneres de veure-ho i sentir-ho. Aquest nou cicle d’aprenentatge podria obrir-nos al món acceptant que hi ha coses que acaben i estructures que han de caure perquè comenci un món diferent amb el mateix que tenim.

Per a Saya, enguany serà un any de desafiaments, de contemplar amb estupor un món nou que està per descobrir o reinventar. És un any en què tindrà un valor la individualitat i la pròpia veritat conjugada amb una consciència superior i col·lectiva, que no consisteix en un pensament, solució o veritat úniques. El món en aquest any 2021, de l’arcà de El Món, cal descobrir i apuntar-se a un nou món renovat per a crear un altre món una mica diferent. No són les claus que ens han explicat, cal descobrir noves claus perquè el joc és diferent al que pensàvem i hem d’aportar un trosset de veritat i autenticitat perquè aquest món integri una varietat i una polidimensionalitat que no es resumeix en una única fórmula.

Susanna veu que, en el concret, aquest no serà un any en què la crisi es resolgui. En la tirada es combinen cartes molt baixes i molt altes. El Papa ens diu: neu amb compte que no tenim referents! Neu amb compte que no podem confiar en els polítics, ni en el que ens diuen els mitjans! Sinó que hem d’aprendre a acostumar-nos a buscar les veritats pel nostre compte, a distingir la veritat de la falsedat. La Papisa ens convida a usar aquesta saviesa femenina que està oculta, a portes de sortir a la llum en les pròximes dècades i ens anima a treure el femení a la llum: la nostra autoestima, l’autogestió, l’amor incondicional, començant per nosaltres mateixes, encara que tinguem por.