To talk about trees Exposició

To talk about trees és un projecte que va començar a la primavera de 2019 a Madrid, com a continuació de la línia de recerca de l’artista Sara Agudo Millán al voltant del valor d’allò que no percebem al nostre entorn més proper, plantejant la importància de dedicar atenció al que generalment passa desapercebut. És a dir, el que és visible davant del que és vistós com a mecanisme per trobar altres formes de situar-nos en el nostre context, sempre impredictible i canviant. El nom del projecte prové d’un vers del poema What kind of times are these [Quina mena de temps són aquests] d’Adrienne Rich que respon al poema To those who follow in our wake [Als que vindran després] de Bertolt Brecht, on l’autor alemany es pregunta si parlar d’arbres en temps foscos no és un crim perquè implica silenciar tanta injustícia. Alguns anys més tard, la poeta i intel·lectual nord-americana contesta que per escoltar és necessari parlar d’arbres. En la contradicció que plantegen aquests versos es troba la motivació de la exposició.

Aquest anàlisi ha portat a la Sara a reflexionar sobre la forma de percebre el nostre vincle actual amb la natura i la crisi climàtica, que influeix en situacions com la pandèmia que vivim, degut entre altres raons a la destrucció de la biodiversitat. Un vincle amb la natura que té a veure amb què els éssers humans també som natura i que s’allunya de la idea de veure-la com una cosa aliena que podem dominar. Com allò que permet la nostra vida a la terra ha estat tan infravalorat? En l’estudi Plant Blindness, James H. Wandersee & Elisabeth E. Schussler defineixen aquest fenomen com la incapacitat per veure les plantes en el nostre entorn, reconèixer la seva importància en la biosfera i conèixer les seves característiques, atès que s’han considerat insignificants segons la classificació antropocèntrica. Sovint, allò que no percebem no és més que allò al que no parem atenció perquè no li donem valor. Obrir els ulls i mirar no vol dir necessàriament veure. La nostra visió està formada per un complex sistema que ocupa més espai en el nostre cervell que qualsevol altre sentit. El que veiem varia segons com estigui codificat en la nostra memòria i ve determinat per dos factors: el grau d’atenció que li donem i la importància que li atribuïm.