COUSCOUS Exposició

És amb molta alegria que anunciem la participació de Chiquita Room en el Loop Festival 2021 amb l’artista Marina Sagona i la seva obra “COUSCOUS”. En ella, sobre unes imatges familiars rodades a Trípoli a principis dels anys 60, la veu del pare de l’artista explica la seva recepta de cuscús en italià. Mentre parla, untexto en inglésapareceal’esquerra de la pantalla. Nos la traducció a l’anglès de la recepta, sinó una espècie de descodificació emocional d’aquesta. Utilitzant un diccionari imaginari, l’artista tradueix l’amor culinari del seu pare en una espècie de partitura musical.

“COUSCOUS és un vídeo curt que està estructurat com un díptic. En el costat dret de la pantalla apareixen diversos clips que mostren imatges familiars, mentre que en l’altre costat de la pantalla veiem informació breu i lineal sobre el pare de l’artista i la seva família sobre un fons acolorit de pasta de cigrons. Nascut en el si d’una família italiana que havia viscut a l’illa de Malta durant més de 200 anys i que després es va traslladar a Líbia durant l’Imperi Otomà, el pare, Oreste, es va casar en 1966 i es va traslladar a Roma. La resta de la família el va fer en 1969, després del cop d’estat de Gadafi. Malta està poblada per Itàlia, illa que Ferrán de Borbó, rei de Nàpols i Sicília, va alliberar de l’Imperi Britànic en 1816, després de la signatura del Tractat de París en 1814 i el Congrés de Viena en 1815. Des que es va prohibir l’italià com a llengua oficial de Malta en 1936, molts italians es van traslladar a Líbia. Van travessar el Mediterrani, com abans van fer els jueus errants, amb resignació, però també amb vitalitat i bones intencions. El que ningú pot llevar-los són aquests temps que són seus, així com els anys i segles heretats que porten en la seva sang i en la seva memòria, i en la seva pàtria, per dir-ho així, que mai ha estat un lloc físic, sinó un lloc mental. COUSCOUS condensa una memòria de feliç supervivència.

En el seu llibre pòstum El temps recobrat (1927), Marcel Proust deia que també conservem l’olor i el sabor dels éssers i objectes del passat, el record del qual a vegades dura molt més, com l’olor a madeleines: “El record, esperant, esperant, enmig de les ruïnes de tota la resta; i portant indestructiblement, en la petita i gairebé impalpable gota de la seva essència, l’àmplia estructura de la memòria. “En COUSCOUS, aquest edifici de la memòria és construït per Sagona, no sols amb el record del filmat, les platges, els carrers, l’arquitectura de Trípoli, sinó també amb el so, la visió del seu pare explicant una recepta culinària.

El díptic visual de COUSCOUS es complementa amb una veu en italià que explica la recepta del cuscús. El menjar és el mitjà de comunicació a través del qual el seu pare s’expressa: descriure o cuinar una recepta que li agrada és la seva manera d’expressar el seu amor i explicar les seves preocupacions. En totes les receptes hi ha un aspecte lineal (nom o llista d’ingredients), però també hi ha un aspecte temporal, el codi per a combinar aquests ingredients (com tallar-los, posar-los en el plat i el temps). Una recepta és un llenguatge que no té més traducció que la seva elaboració. En el vídeo Cuscús, en el flux de la veu de Oreste, veiem com es fa la paella, no amb ingredients, sinó amb experiències. Aquesta olla, com a territori familiar, és un lloc sensorial i un epicentre emocional. Cada nació té els seus límits, però no el lloc. Tampoc el menjar.

La pel·lícula segueix la lògica de la saó, de la gastronomia, per a aconseguir el sentiment i la memòria d’una terra natal, on vam créixer. La visió del pare, que fa rodar els ingredients i la seva ordre en la preparació del plat, així com el plat mateix, són els que donen la veritable mirada del que som. No es tracta simplement de floritures, sinó que, com Proust, és la preparació d’un plat la que porta la memòria involuntària. En aquest acte de cuinar, la terra i l’amor es resumeixen i s’accepten”.

Kosme de Barañano