Mari Chordà

“Una dona porta a una altra dona, i aquesta a una altra. Una madeixa ben cabdellada. I, com sempre, totes som nosaltres”
Amposta, 1942

Mari Chordà és pintora, poeta i activista feminista. Va estudiar a l’escola de Belles Arts de Barcelona i des de molt jove va experimentar amb representacions pictòriques del cos femení amb la sèrie Vaginals i, més tard, al 1966 a París, amb Autorretrats embarassada (actualment al MNAC), dedicada a l’embaràs i la maternitat.

La seva obra pictòrica ha estat exposada a la Tate Modern de Londres, al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a Lo Pati d’Amposta, i forma part de la col·lecció permanent del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, del MACBA i del MNAC.

Va participar activament, i n’és un referent, en els moviments feministes que van començar a esclatar als anys seixanta del segle xx. Va fundar el local Lo Llar a Amposta, va ser confundadora del Bar-Biblioteca LaSal a Barcelona i, uns mesos més tard, també ho fou de LaSal edicions de les dones la primera editorial feminista de l’Estat espanyol.

Com a poeta ha publicat Quadern del cos i l’aigua amb il·lustracions de Montse Clavé (1978), Locomotora infidel pel passat (1988), Umbilicals (2000) i No com un so (2022).