Isabel Banal i Xifré

Isabel Banal i Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) és artista visual i professora a l’Escola Massana a Barcelona. Els seus orígens han impregnat tot el seu treball: un entorn rural, el vincle amb la naturalesa, la tradició de pintura de paisatges i el pessebre. Volia ser veterinària i va estudiar Belles Arts, on van aparèixer amb intensitat la figura de la taula i el color blanc. Va ser becada per la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma entre el 2013 i el 2014. Entre les seves exposicions individuals destaquen Abismes (Chiquita Room, Barcelona, 2023), ad infinitum_nadala (Estrany– de la Mota Art Advisors, Barcelona, 2020), in(certeses) (MUME, la Jonquera, 2020), intents (Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí, 2019), locus amoenus (Rad-Art/Bòlit, Sant Romà [Itàlia], 2019), Llunyanies (Espai Dieu, Cadaqués, 2017), Natura morta amb passos (Fundació Joan Miró, Barcelona, 2016), Via Lactea (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2014), La maleta [blava] de W.B. (Portbou, 2011), Ascensioni (Galleria Enrico Fornello, Prato, 2007), feix petit pel camí creix (Centre de Lectura, Reus, 2004), Allez (Centre d’Art Contemporain, Saint-Cyprien, 2004), Rumiant (Espais, Girona, 2003), i Sense revelar (Espai Zero1, Olot, 2002).