La ciudad de Pulgarcito

Des del punt més alt de la ciutat Polzet imaginava dempeus sobre una branca davant els ulls pendents i il·lusionats dels seus sis germans.

Posaré un estany allí —assenyalant amb la mà—, amb un jardí sempre verd, amb arbres acolorits i flors perquè es regalin els enamorats. I en el centre una font de tres pisos, i en el de baix peixos. Després per allí —girant el cos sense haver baixat la mà que assenyalava— una gran avinguda ampla que des de l’estany arribi a la Barceloneta per a baixar amb bicicleta pedalant a tot córrer i fer carreres. Al voltant del castell hi hauria una fira, amb el seu aldarull i les seves casetes plenes de dolços i pastissos. Cada barri tindria la seva plaça per a ballar els diumenges i una zona d’esbarjo amb molts embornals per a fer tornejos de bales. Un pont allí per a travessar el riu i poder arribar fins més enllà —va prosseguir cada vegada més animat. Totes les cases tindrien finestres grans per a poder veure el Sol i com plou. On els trens posarem una gran estació de pedra blanca amb una teulada de ferros i molts dibuixos en vidrieres. Amb botigues de regals i un enorme rellotge amb campanes que doni sempre l’hora de la migdiada. Li direm a Celestí el forner que faci el forn més gran… I que faci olor de pa en tota la ciutat… I que arribi fins aquí… I aquí a dalt posarem la nostra cabanya.

Escultura de pa, mapa i coberta.