Nit de Reines 2024 Simbología

Quins valors poden ajudar-nos a abordar aquest any nou? Una vegada més, en Chiquita Room, ens deixem guiar pel tarot amb la interpretació de Susanna, Saya i Cecilia.

Com a introducció, Saya procedeix a analitzar la numerología del nou any 2024, la suma del qual dels números és igual a 8. El número 8 ens augura un any kàrmic, en el qual haurem d’enfrontar-nos a les nostres pròpies decisions i els nostres propis actes, mitjançant allò que sembrem l’any anterior i anirem collint.

A continuació: la tirada en forma de creu, composta per la tesi (el sí), l’antítesi (el no), la síntesi, la carta de conclusió i, en el centre, la carta major com a carta-guia. A partir de números triats col·lectivament, obtenim les cartes del Penjat, El Sol, El Papa, L’Enamorat i La Mort.

Començant per la tesi, es revela El Penjat. Aquesta carta representa la inacció perquè, segons explica Saya, té les mans amagades per darrere de l’esquena i està penjat d’un peu en un arbre. Això és, a vegades, la millor acció que podem fer. Ens convida a observar el nostre entorn des d’una altra perspectiva, a escoltar i a no precipitar-nos. Al seu torn, ens visibilitza un bloqueig, una posició incòmoda que frena la nostra evolució.

El Penjat és representat amb el 12. Complementari a l’anàlisi del número 8, és la culminació d’un cicle. Il·lumina una situació catàrtica que ens permet donar pas a nous cicles, allunyant-nos així de la nostra zona de confort que ens permet connectar amb la nostra íntima veritat.

D’altra banda, oposat al Penjat, apareix El Sol com a antítesi. És una carta peculiar, ja que en si és molt positiva. No obstant això, aquesta posició ens parla que encara no hem triat la llum o pres la iniciativa, perquè estem esperant que algú ens despengi. Així mateix, és possible que la situació de bloqueig de la carta anterior sigui a causa del Sol, al no tenir suficient claredat.

A la síntesi, tenim la carta del Papa, l’arquetip masculí d’un ésser totpoderós en la Terra. La seva acció primordial és la de ser un missatger immaterial. En aquesta tirada en concret, ens dona la idea de buscar una referència, un guia, per a desfer la inacció. És possible que hàgim de buscar una connexió amb el diví, amb l’espiritual o fins i tot amb nosaltres mateixes. No obstant això, ens adverteix no caure en la idolatria o posar la responsabilitat fora de nosaltres.

L’Enamorat apareix al lloc de la conclusió. Aquesta carta, relacionada amb el Papa, representa el mestratge o l’elecció que ens connecta amb el nostre veritable ésser. És un camí que ens porta a connectar amb allò que realment desitgem, després d’haver aconseguit un coneixement elevat. Del que es tracta és, en essència, de triar-se com a primera opció i lliurar-se a aquesta des del nostre amor més profund.

En suma, a nivell col·lectiu, polític i social, anem desencaminades, hi ha poca claredat i, en el polític, es parla de polaritats. Malgrat això, tenim el gran poder de triar el que volem i apostar per la nostra acció real amb el cor i no amb la ment, per la qual cosa la família o l’entorn ens diu que fem. Aquesta tirada, en general, ens enfronta a alguna mena de dilema que ens bloqueja per por i inseguretats, i ens col·loca en una posició on hem d’evitar la comoditat del que ja coneixem.

Finalment, la presència de la carta de La Mort en el centre de la tirada ressalta una vegada més “la collita”. La Mort simbolitza la transformació, és la carta sense nom i ens convida a desprendre’ns de la nostra identitat per a renéixer entre les cendres. Per a això, hem d’assumir les conseqüències de la nostra pròpia mort, no quedant-nos ja als llimbs càlid i confortable del Sol. Encara que les nostres decisions no tinguin garantia d’èxit, hem d’alliberar-nos del que no ens serveix. Experimentar un canvi és un procés de foscor i por, però també implica albirar la llum al final del túnel.

En definitiva, és un any d’incertesa, de collita, de descobriments i sorpreses que ens faran renunciar i perdre. Implicarà una transformació inevitable de tot allò que coneixem i inclusivament de nosaltres mateixes. Allò material ja no servirà, perquè l’acció haurà de sorgir des d’un altre lloc immaterial. L’elecció és la mort de la disfressa, del que havíem construït per a sobreviure al món, deixant així d’estar sotmeses a creences, a l’extern i al que s’estableix.

Allò transformador, i per on entra molta llum, és quan triem des de les nostres pròpies creences. La invitació és a no resistir-nos a la transformació i a recordar que sempre tenim l’opció de triar.