La vida no és un camí per un camp obert Arte

El diumenge 18 de setembre va tenir lloc el passeig pensat per l’artista Phillip Maisel des de Montjuïc fins a l’exposició Parabolic Structures a Chiquita Room. Dins de la programació paral·lela a l’exposició, el recorregut va incloure diferents parades, passant pels miralls acústics als jardins Joan Brossa, l’antic emplaçament del cementiri jueu o el Mercat de Sant Antoni, entre d’altres, on Phillip Maisel va compartir processos de treball en relació a aquells indrets i lectures que ressonaven amb les temàtiques abordades a Parabolic Structures.

Entre els textos llegits hi havia fragments d’autors i autores com Rebecca Solnit, Michelle Zauner, Mahmoud Darwish, John Berger o André Aciman. Un d’aquests fragments començava justament amb el proverbi rus «la vida no és un camí per un camp obert». Escriu John Berger al capítol que obre aquesta cita i que Phillip Maisel va llegir durant el recorregut:

«En el silenci, que a vegades era també un baluern, dels meus pensaments i preguntes que em tornaven sempre per a buscar allí una explicació de la meva vida i el seu propòsit, en aquest minúscul centre concentrat de soroll dens i silenciós va arribar l’ escataineig d’una gallina des d’un jardí posterior pròxim, i en aquest moment aquest escataineig, la seva clara existència aguda sota un cel blau amb núvols blancs, va induir en mi una intensa consciència de llibertat. El soroll de la gallina, que ni tan sols podia veure, era un esdeveniment (com un gos corrent o una carxofa florint) en un camp que fins llavors havia estat esperant un primer esdeveniment per a fer-se realitat. Sabia que en aquest camp podia escoltar tots els sons, tota la música.»