Cargando Eventos

Un àlbum Exposició

Un álbum

El 15 de febrer van sopar a la galeria un poeta, una periodista, un cal·lígraf, una actriu, un escriptor i una tipográfa, entorn d’una taula que és l’àlbum d’experiències de Mercè Soler. Un àlbum que no té imatges, sinó una sèrie de paraules inscrites en la seva memòria. I en les estovalles, la vaixella, els coberts i les copes. Ella no hi era. I sí que hi era. Va convidar a aquestes sis persones, que treballen directament amb el llenguatge, per a compartir la seva intimitat i generar un nou àlbum, el que sorgeixi d’aquesta nit.

Eduard Escoffet, Roberta Bosco, Oriol Miró, Sonia Barba, Pol Guasch i Laura Meseguer van activar aquesta exposició amb aquest sopar, que van documentar de manera analògica: sobre el paper d’una llibreta, el rodet d’una càmera de fotos, la cinta d’una gravadora. Durant la inauguració, es va poder veure “una foto” del que va passar aquí. Amb tota la resta, Mercè crearà una nova peça: un llibre d’artista, una edició, que serà l’àlbum d’aquest sopar especial i presentem al final de l’exposició.

Inauguració: dimecres 16 febrer de 2022, 19h.

Quan?

16 febr. - 2 abr. 2022
16 febr. 2022 2 abr. 2022 11:00 a 13:30 - 16:00 a 20:00

On?

Chiquita Room
  • Este evento ha pasado.

Reserva la teva entrada per Un àlbum
16 febr. - 2 abr. 2022
Dimecres - Dissabte
11:00 a 13:30 - 16:00 a 20:00

Reserva ara
16 febrer - 2 abril
Un álbum | Mercè Soler

Un álbum

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

Un álbum | Mercè Soler

1. Dimarts, 15 de febrer de 2022. A la galeria, hi ha una taula disposada amb vaixella.

Un sopar, un menú i un glossari.
Sis comensals, sis quaderns de notes, una gravadora i una càmera fotogràfica. No hi ha testimonis, ni mòbils, ni instruccions o expectativa.

Tot el que passi durant la vetllada s’esvairà en el record, llevat dels registres deixats expressament pels convidats, en forma d’escrit, imatge o gravació sonora. Si així ho desitgen.

Quedaran també les empremtes de tota taula compartida: molles a les tovalles, copes a mitges i tovallons maltractats. Segurament.

De tot això, encarnant una mena d’artista forense, la Mercè obtindrà les idees i la documentació que li permetran crear una obra en forma de llibre.
Most likely.

2. A desgrat de l’Alícia, els llibres venen formats per textos, compostos per paraules, construïdes per lletres.

La taula que rep als convidats és plena d’inscripcions: paraules brodades a les tovalles, gravades en copes i coberts o tallades a la porcellana.

Menja’m, beu-me, llegeix-me.

Són part d’un glossari singular, una breu relació de paraules que l’artista desitja compartir amb els seus convidats. Li agraden pel seu so o el seu significat, però sobretot perquè estan inscrites en la seva biografia. Totes li remeten a un lloc, un temps o una persona determinada. Per això, al costat de la taula, es facilita aquest glossari imprès. Tindran els comensals quelcom de similar, experiències que facin seves certes paraules? En compartiran alguna? Imaginen les paraules de la mateixa manera, color o forma?

El glossari és un entremès per encendre la conversa. Les lletres arribaran amb la sopa, naturalment.

3.Tant de bo totes les vetllades comencessin com un joc i acabessin amb
un llibre. Però hi ha molts tipus de llibres i existeixen maneres infinites de saltar-se les regles. En aquesta trobada tot és estrany i familiar alhora. Reglat i imprevisible. Secret, domèstic i públic. Discretament unheimlich. Hi ha uns desconeguts que comparteixen taula, pa i vi, davant d’un rebost. A l’altre extrem, només un vidre els separa del carrer. El sopar pot tenir lloc a la vista dels vianants però, tanmateix, només transcendirà el que ells enregistrin. Fragments d’una nit. Ruïnes deixades curosament a partir de les quals construir sentit. No és aquesta la labor de l’artista?

4. Existeix una modalitat de mosaic romà, vulgarment conegut com a «terra sense escombrar», en el qual representaven les deixalles pròpies de qualsevol cuina o bacanal: pinces de llagosta, ossos de pollastre, clofolles de fruita seca i, sovint, un ratolinet ensumant les restes. Segons les seves supersticions, el menjar que queia al terra no es recollia, el reclamaven els difunts, enterrats freqüentment sota la mateixa casa. La tradició es va concretar en aquest estrany gènere artístic, que sembla reivindicar la idea que cap resta està del tot perduda, sinó que és origen d’un altre cicle, un altre procés.

Un llit desfet o una taula no desparada poden ser també un punt de partida. 5. Allò memorable és sempre escàs.

6. Orquestrar experiències per destil·lar idees té quelcom d’esotèric, demiúrgic. És una estranya forma d’intercanvi. que és com hauria de definir-se la creativitat. El teu glossari a canvi del meu. I algunes paraules ja no seran les mateixes mai més. Com créixer, sinó?

7. No existeix raó per llistar aquest text, llevat del meu amor per les llistes.

Andrés Hispano Comissari

Artista

Mercè Soler

16 Feb - 2 Abr 2022

A Berlín descobreix l'enquadernació i és a la seva tornada a Barcelona, després de deu anys, on uneix ofici i concepte. Els seus llibres són transcripcions de tot allò que no és dit.

Saber-ne més