Eva Vázquez Abraham

La meva mare és filipina i el meu pare barceloní. Vaig créixer en un entorn amb una curiosa mescla d’elements orientals i occidentals que han definit els meus interessos, el meu treball i la meva filosofia de vida. Dibuix i pinto des que vaig començar a caminar. Les meves joguines favorites eren llapis, pinzells, teles i llanes (objectes i materials que amb el temps s’han convertit en les meves eines de treball). De petita col·leccionava contes d’animals i també sobre països llunyans. Somiava amb ser veterinària però com em terroritzava la idea de disseccionar éssers vius, quan vaig ser una mica més major vaig decidir estudiar Belles arts (el que paradoxalment va resultar ser una altra manera de disseccionar la vida). En la facultat vaig anar a parar gairebé per casualitat a una assignatura anomenada Simbolisme, el contingut del qual em va enamorar i em va despertar les ganes de continuar estudiant. Així que al cap d’un temps em vaig matricular de nou en la universitat per a estudiar Filosofia.

Tots aquests anys vaig compaginar els meus estudis universitaris amb una altra de les meves grans passions, la dansa, que em va acompanyar gairebé diàriament durant 20 anys. El meu treball artístic és una mescla en la qual s’entreteixeixen i connecten tots aquests elements. En les meves obres investigo sobre la interrelació entre experiències internes i món exterior, el cos com a vehicle, contenidor i paisatge, la naturalesa i els seus processos, l’ésser humà com a animal que tracta de dissimular la seva identitat, les metamorfosis, i les analogies morfològiques que ens permeten tornar a identificar-nos amb la naturalesa que som.

Considero el conjunt del meu treball com un gran mapa en el qual vaig construint una interpretació personal del món interior i exterior. Un autoretrat on descric les meves experiències a manera de diari de viatge.