Esther Ferrer

Esther Ferrer crea el 1963, juntament amb José Antonio Sistiaga, el Taller de Libre Expresión, a Sant Sebastià, i, més tard, l’Escola Experimental d’Elorrio. El 1967 s’integra en el grup Zaj (format en 1964 per Ramón Barce, Juan Hidalgo i Walter Marchetti), realitzant, tant individualment com amb el grup, nombroses accions fins a la seva dissolució el 1996.

A principis de la dècada de 1970 s’estableix a París. El 1975 comença a publicar articles sobre temes d’actualitat cultural o social en diferents periòdics i revistes, com El País, Ere, Lápiz, El Globo i Jano. Llavors, represa la seva activitat plàstica amb la realització de fotografies, instal·lacions, quadres i dibuixos basats en la sèrie de nombres primers o en la creació d’objectes. El 1999 representa a Espanya a la Biennal de Venècia i el 2008 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques per la seva rellevant trajectòria artística. És considerada com una de les pioneres de la performance a Espanya i la seva obra -amb continuada presència en el context internacional- té una especial influència en generacions d’artistes més joves. El 2012 se li concedeix el Premi Gure Artea del Govern Basc i, el 2014, el Premi MAV (Dones en les Arts Visuals), el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques i el Prix Marie Claire pour l’Art Contemporain.