Blanca Viñas
Blanca Viñas explora espais ambigus, fràgils i irrecognoscibles a través de la fotografia analògica. El caràcter lúdic de fer fotos mitjançant la incorporació de l’accident i de l’atzar a través de la imposició de normes i constriccions formen part del seu procés de creació. Per això, la seva obra especula sobre la relació espaitemps, posa sota sospita les lleis de la gravetat i recupera la importància de l’inconscient. En definitiva, cerca estimular mirades diferents -i, per tant, crítiques- sobre el que esdevé.
El seu llibre Tratado de fotografía desobediente neix amb la intenció de proposar altres maneres de fer fotografies sense la voluntat de convèncer a ningú. És una resposta a observacions que ha anat escoltant durant molts anys “massa estètic”, “et falta contingut”, “què vols comptar?”, “l’efecte no ha de ser el protagonista, ha de ser un element més”, “veig una rigidesa formal en el teu plantejament fotogràfic” o “a l’abstracció ja arribaràs quan siguis gran”, apreciacions que d’alguna manera posaven en dubte el procés experimental com un valor en si mateix.
El seu llibre és per tant un antimanual, un inventari de processos analògics, rebels, lliures i poc convencionals que planteja alternatives fotogràfiques. Proposa metodologies anàrquiques que qüestionen les limitacions i les normes que s’han imposat dins d’aquesta disciplina. Enquadrar horitzons inclinats, usar rodets caducats, utilitzar filtres de colors sense criteri, forçar entrades de llum o exposar la pel·lícula més d’una vegada són algunes de les intervencions que impossibiliten l’existència d’aquesta imatge tècnicament perfecta i hermètica que han aconsellat els manuals.
