Nit de Reines 2025 Simbología

La passada Nit de Reines va ser la setena celebració consecutiva de la vespra de l’Epifania en la galeria i, com és tradició, realitzem una lectura col·lectiva de tarot amb Cecilia, Saya i Susanna, les tres dones que ens ajuden des de 2019 a interpretar els símbols de les cartes per a explorar els valors i intencions que ens guiïn en el nou any. Susanna ens proposa inspirar-nos en la tradició oriental del terme sankalpa, l’origen sànscrit del qual combina san (connexió amb la veritat més elevada) i kalpa (vot o propòsit espiritual). Aquest enfocament ens convida a reflexionar sobre l’actitud idònia per a afrontar l’any amb claredat i propòsit.

En la tirada col·lectiva, totes tres remenen les cartes en representació de totes les persones presents, seguint un ordre que simbolitza el viatge de l’ego a l’ésser i que fa que el tarot reveli els símbols o arquetips que porten llum sobre continguts inconscients. Susanna pregunta al públic que algú triï un número entre l’1 el 22. La primera resposta és el número 7, que assigna la carta de La Sacerdotessa (2) a la posició del “sí” o la tesi, representant allò que ens ajuda. Una altra persona tria el 2, que col·loca la carta del Sol (19) en la posició del “no” o l’antítesi, simbolitzant el que ens entorpeix. Una tercera persona tria el 17, que dona com a resultat la carta de La Justícia (8) per a la posició de la síntesi, i una última tria el 6 traient la carta del Mag (1) en la posició de la conseqüència. La suma dels números als quals corresponen les quatre cartes (2 + 19 + 8 + 1) dona com a resultat el número 3, que resulta sent la carta de El Món (21) per a la posició central de la creu. Aquesta carta és considerada el valor màxim i clau de la tirada.

La Sacerdotessa (2) en la postura del sí que simbolitza la cerca interior i de valors personals, especialment en aquest any de transició, en què les estructures tradicionals ens resultaran del tot ineficaços. Aquest arcà ens convida a prioritzar el coneixement intern i reflexionar sobre el nostre camí, fins i tot revisitant coneixements del passat que havíem deixat de costat. L’energia femenina d’aquesta carta correspon a la no acció, la incubació ideal per a estudiar, investigar i explorar a fons les nostres intuïcions. També és una carta que representa la connexió amb el secret, desafiant-nos a entendre la realitat més enllà de les aparences mitjançant un enfocament intuïtiu. A més, la Sacerdotessa dissol la barrera entre el món material i l’espiritual, fent evident la seva interconnexió.

En l’antítesi, la carta del Sol (19) simbolitza la calor i la protecció externa que ja no ens protegirà. El mur que apareix en el seu dibuix i ens brindava seguretat des de l’exterior ja no és de confiança ni acollidor. El Sol és el símbol abstracte del masculí, oposat a la Lluna, que representa el femení universal. En aquesta postura, es qüestionen els valors patriarcals, que han regit durant milers d’anys. La llum del sol, que abans il·luminava, ara pot encegar-nos i cremar-nos, mostrant que el que abans ens proporcionava estabilitat ja no ens serveix. És un moment idoni per a buscar i redefinir els nostres propis valors, ja que les estructures antigues estan en crisi profunda.

La Justícia (8) al revés indica que hem d’allunyar-nos de la tendència a jutjar o sentenciar, tant externament com internament. Ens convida a abandonar la crítica i a no caure en la necessitat de control o en estructures rígides, ja que el canvi és inevitable i les sorpreses estan per arribar. Aquesta carta ens adverteix que els sistemes, estructures i valors establerts, inclosos els legals, ja no seran fiables, i han de ser qüestionats. En un món en plena transformació, la resistència al canvi i l’afany estricte de control podria prevaler, però és necessari buscar nous valors de justícia que s’adaptin a la nova realitat.

La carta del Mag (1) com a resultat representa l’inici d’un canvi radical, el començament d’un nou món a llarg termini, encara en les seves etapes inicials. Les regles del joc estan canviant i haurem de “fer màgia” utilitzant les eines al nostre abast per a crear una cosa nova. Això implica un procés creatiu per a reconstruir-nos i enfrontar-nos al món des d’un nou començament, un reinici que ens transforma en nous individus que interactuen en un sistema, però no amb les eines del sistema, sinó amb les seves pròpies eines espirituals i habilitats alquímiques, adoptant una postura de persones creadores davant aquest nou inici. Encara que no sabem exactament a on ens dirigim, hem d’actuar i adaptar-nos sobre la marxa al món nou i a aquesta nova manera d’estar en el món.

La carta de El Món (21) representa un joc amb els 5 elements (aire, aigua, terra, foc, èter) en la cerca de la pedra filosofal per a connectar amb el que ens dona la llibertat de triar en què volem convertir-nos i quin món volem crear. La vareta de la figura humana en El Món ens connecta amb el superior, amb la màgia i la imaginació, i això ens permet actuar segons la nostra pròpia visió. Aquesta carta simbolitza el naixement d’una nova era plena d’esperança. Alhora que estem en un gran canvi tecnològic, siguem més o menys conscients d’això, estem avançant cap a una nova humanitat. Aquest canvi ens porta a reubicar-nos com a éssers humans, considerant el paper que exerciran les màquines en les nostres vides, i per això és crucial reflexionar sobre com ens relacionarem amb elles o quin serà el nostre rol en aquest nou context. L’ésser humà no està en el centre del món, però sí que està en el centre del seu propi ésser. Des d’allí, hem de trobar el nostre lloc en el món i adaptar-nos al nou paradigma.

En una tirada individual, la carta de El Món pot interpretar-se com un cridat a actuar com si el resultat de què busquem ja estigués dau, és a dir, encarnar el que desitgem aconseguir des del principi. Per exemple, si busquem un treball, hem d’actuar com si ja l’haguéssim aconseguit. El focus està més en l’actitud i els valors que en el resultat final. L’important no és el que obtindrem, sinó com emprenem el viatge. Aquesta carta simbolitza la realització personal en el col·lectiu, recordant-nos que hem d’alinear-nos amb la nostra veritat interior, sense deixar que els resultats externs ens defineixin. En aquest sentit, el millor que podem fer és lliurar-nos al món tal com som, vibrant des de la nostra essència personal, dins del col·lectiu.

A mesura que ens coneixem més, ens adonem que gran part de la nostra vida ha estat enfocada en els valors externs. Ara, tenim l’oportunitat de rescatar un ésser més profund, arcaic. L’autoconeixement i l’acció connecten amb la nostra pròpia màgia i ens permeten trobar un nou lloc en el món i fer-nos la gran pregunta: Quin món volem crear? Si participem en aquest món, hem de fer-lo des dels nostres valors més genuïns, conscients que els valors estructurals previs ja no ens serveixen. És el moment de ser el canvi que desitgem veure, assumint la nostra responsabilitat. És probable que arribem a veure coses molt estranyes que no acabarem d’entendre o que ens revoltaran, per la qual cosa el millor que podem fer és refugiar-nos en els valors interns i en el silenci, experimentant i exercint el nostre paper com un descobriment propi.