Creixement y decreixement de Howard Roark Exposició

Chiquita Room i The Green Parrot presenten una exposició doble del poeta i artista sonor Eduard Escoffet, la primera exposició individual que presenta a la ciutat. És també la primera vegada que les dues galeries de Barcelona presenten un projecte conjunt. Es tracta d’una exposició fruit de dos anys d’investigació al voltant de l’arquitectura racionalista i el decreixement amb el rerefons de l’experimentació amb el so i amb objectes quotidians. L’exposició es divideix en dues parts: la primera a Chiquita Room, amb el subtítol de Faula, i la segona a The Green Parrot, amb el subtítol d’Esdeveniments. Formada per diverses instal·lacions sonores, en conjunt la mostra aborda el mite del creixement infinit i els límits materials de la vida en aquest planeta.

El 1949 s’estrena el film The Fountainhead, dirigida per King Vidor i protagonitzada per Gary Cooper, que encarna Howard Roark, un arquitecte ambiciós que vol deixar la seva petjada en el món de l’arquitectura tot i les reticències de l’entorn. Basada en la novel·la homònima d’Ayn Rand, el film pren com a excusa l’arquitectura moderna per bastir un libel contra el comunisme i sobretot un al·legat a favor l’individualisme i la competitivitat capitalista. Aquest és el punt de partida d’aquest projecte expositiu doble, que vol abordar el paper de l’individu en un món fràgil i interdependent: si l’eufòria capitalista del segle XX va empènyer Ayn Rand a dibuixar un Roark aïllat i victoriós enfront de la massa, el pessimisme climàtic del XXI ens obliga a diluir el seu geni en el comú i a posar en dubte la seva narrativa èpica. 

L’exposició es divideix en dues parts: Faula (Chiquita Room) i Esdeveniments (The Green Parrot). En la primera s’indaga sobre els ideals que permeten l’individualisme exacerbat del segle XX, mentre que la segona s’acosta als detalls del que ha ens ha portat fins aquí. El projecte posa en qüestió l’individualisme neoliberal i l’obsessió pel creixement i, com el film i el llibre de Rand, parteix de l’arquitectura. Si The Fountainhead planteja que l’arquitectura només pot avançar pel geni d’uns pocs que han de lluitar contra les inèrcies conservadores del conjunt, en l’exposició la columna és l’element que serveix tant per exposar l’obsessió pel creixement i la conquesta del cel com la necessitat de pensar l’arquitectura (i els ecosistemes) com a conjunts complexos en què els elements aïllats no funcionen: una columna necessita sostenir alguna cosa. 

De la mateixa manera com amb el text, Eduard Escoffet desplaça i acobla objectes quotidians per fer-los parlar: planteja una nova sintaxi sense crear nova escriptura ni generar nous objectes. En un moment en què la digitalització amenaça de liquidar l’objecte i la materialitat, el poeta se centra en el cos de l’escriptura i dels objectes quotidians per tractar la circularitat, la interdependència i la fragilitat humana. Aquesta mateixa idea ha inspirat la producció de la mostra, ja que bàsicament s’ha construït amb objectes comprats en botigues de barri i materials locals. El resultat és una exposició doble en què so, escriptura i objectes creen noves arquitectures per repensar el paper de l’individu en el món actual.

Descarrega aquí el full de sala

Activitats

Inauguració a Chiquita Room: dimecres 18 de gener, 19 h

Inauguració a The Green Parrot: dissabte 21 de gener, 12 h

Presentació del disc Bastida a The Green Parrot: dissabte 28 de gener, 19 h

Performance Extinció a Chiquita Room: dijous 2 de febrer, 19 h

Performance Cronologia a The Green Parrot: dijous 16 de febrer, 19 h

Performance Utopia i esclavatge a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Carme, 47, Barcelona): dissabte 25 de febrer, 20:30, 21:30 i 22:30 h

Deriva, performance de clausura: itinerari entre les dues galeries, dijous 9 de març, 19 h