Mise en images

Mise en images reuneix, en l’exposició, una selecció de publicacions d’artista basades en l’acumulació d’imatges. Una passió compartida pels diferents editors de la mostra, Rosa Lleó i Pedro Torres.

Quan?

4 març 2020
19:00 - 20:00

On?

Chiquita Room

Preu

Entrada gratuïta

Visita guiada

Disponible

La paraula imatge té com arrel imago, com també la tenen màgia i, per suposat, imaginació. Plató parlava dels artistes com perillosos faedors d’imatges. Suposava que l’art corrompia i estimulava els sentiments quan les persones devien guiar-se exclusivament per la raó. Avui en dia, esgotada la modernitat, amb el seu pensament racional i progressista, masculí i autoritari, precisament el que es posa en valor, cada cop més, son altres formes de coneixement. Ja sigui a partir d’epistemologies d’altres latituds, de sabers no acadèmics, de l’atzar, la natura i, per què no? d’un pensar apartir de les imatges.

Aquest projecte explora una forma visual del saber, o una forma sàvia del veure, partint, entre d’altres, de les lectures de Georges Didi-Huberman. També l’Atlas Mnemosyne d’Aby Warburg actua com a obra fundacional d’aquesta investigació, ja que proveeix el marc teòric per aquesta lectura de les imatges en el temps, el treball amb els arxius i la visualització de les relacions significants entre imatges. El poder de les imatges que Warburg va investigar en rituals màgics i celebracions espirituals i paganes està present en els interessos dels autors i autores aquí reunits, qui, a través de les seves experiències i referències personals i culturals composen una lliçó sobre iconografia històrica i contemporània.

Els arxius, els atles i els àlbums seleccionats subverteixen la forma canònica que dona privilegi al text sobre la imatge i ens mostren una acumulació que ens dóna peu a trobar correspondències i analogies lliures segons la voluntat de cadascú. No hi ha directrius. La taula s’ordena en horitzontal, en contraposició a la verticalitat d’un espai de galeria. Taula de dissecció, d’ofrena, de cuina i d’estudi. Utilitzar les mans, el cos, i no només la mirada. Les imatges van passant sense jerarquia entre elles, es vinculen de forma personal i intuïtiva. Utilitzen també la imaginació que la observació directa és incapaç de discernir. Les imatges se’ns presenten en tots els medis i temps, se’ns creuen entre el cos i la ment i, com un node més, hem de processar totes aquestes possibles relacions que ens afecten. El que proposen les publicacions és establir connexions de tot tipus: formals, conceptuals i temporals. Són llibres sense gaires paraules, i per a què? Cada artista ha sentit la necessitat d’arxivar-les, de pensar-les per altres projectes o d’acumular-les al llarg del temps.

El llibre com a format permet proposar un ordre i una lectura, amb una determinada seqüencia i un muntatge. Imatges pròpies, alienes i apropiades, relacionades amb altres projectes o simplement una col·lecció de referents visuals. Publicacions en les que els arxius prenen una forma, una estructura i una manera de visualitzar-se a la trobada amb allò públic i més enllà de les carpetes i repositoris analògics i digitals dels arxius.

Com sovint ens trobem […] enfrontats a un immens i rizomàtic arxiu d’imatges heterogèniesdifícils de dominar i d’organitzar i de comprendre, precisament perquè el seu laberint està fet tant d’intervals i llacunes com de coses observables. Intentar fer una arqueologia sempre és arriscar-se a posar, els uns amb els altres, trossos de coses supervivents necessàriament heterogènies i anacròniques perquè venen de llocs separats i de temps desunits per llacunes. Aquest risc té com a nom imaginació i muntatge.

Didi-Huberman, Cuando las imágenes tocan lo real, [Quan les imatges toquen el real].

Mise en images reuneix una selecció de publicacions d’artista basades en l’acumulació d’imatges. Una passió compartida pels editors de l’exposició envers aquest coneixement travesser. Per a Rosa Lleó tot va començar a la llibreria on va treballar a Londres, aquestes eren les úniques publicacions que podia llegir mentre treballava. Li permetien un divagar més intuïtiu, en el que es podia reprendre una pàgina des de qualsevol lloc sense haver de començar cap paràgraf o capítol. També podien compartir-se sense donar explicacions, només amb una mirada. Per al Pedro Torres, com artista, la relació amb les imatges és una de les bases del seu treball. Imatges pròpiament o els dispositius estructurals que fan possible la seva aparició o distribució, el seu esdevenir al món. La imatge és temps i es fa en l’espai, com en un llibre. En aquest projecte, ambdós posen a disposició del públic part de les seves col·leccions amb la intenció de reflexionar i compartir aquesta màgia de les imatges.

Rosa Lleó i Pedro Torres.

Artista en exposició

Pedro Torres

Pedro Torres centra la seva pràctica artística en temes relacionats amb els conceptes de temps, distància, memòria, llenguatge i imatge, utilitzant una varietat de mitjans en el desenvolupament de les seves obres i projectes d’investigació. Li interessa treballar aquests elements-coordenades de manera combinada i subjectiva, on el fet estètic i el concepte s’equilibren.

Saber-ne més
http://Chiquita-Room-PedroTorres-TimeBendsWEB